viernes, 26 de noviembre de 2010

All your ways...

Semana de noticias. Y no iban a ser menos las que tenía que dar por aquí...¿o si?

Sólo señalar al lector que soy feliz. Muy feliz. Que no me ha salido excesivamente bien el examen de Bioinformática. Y bueno, el de Bioestadística no ha sido el mejor de mi vida.

Pero hoy, me ha vuelto la inspiración. Y te he escrito esto:


Regnava la por, el cor hi plorava
silencis que criden, que cremen el pit.
¡Hi sent les estrelles! Deu ser mitjanit.
Jaient, com qui dorm, jo ja et somniava.

La calor del sol, en fred se’m semblava.
Els ulls que miraven, miraven al buit
que les mans esclaves tocaven al llit.
¡Tristor d’una vida que mort esperava!

Mes tu hi arribares, i com la tempesta
omplires de llum la foscor confosa
del so dels teus bàtecs , d’amor i de festa.

Cridar que t’estime amb veu tremolosa
gaudint abraçats, en la flama aquesta
que és foc apacible i calma fogosa.

------------
Espero que no te importe que lo ponga en este espacio personal que, por cierto, no se si debería dejar abierto. No se si debería, aunque sea, cambiarle el nombre. La verdad es que (tono suave y dulce) no sé....
------------
http://www.youtube.com/watch?v=Y2cBkhEtBf4

jueves, 18 de noviembre de 2010

Following without a compass

Segueix-me el fil,
segueix-me el fil i no et pedrás,
segueix per aquí,
segueix que aixó acaba de començar,
no t´imagines on et duré,
ni t’imagines el que et donaré...
tu només segueix-me el fil,
segueix-me el fil i no et perdràs
segueix així, segueix que estem
a punt d’arribar
no t’imagines com t’agradarà,
ni t’imagines el que sentiràs…
tu només segueix-me el fil,
segueix-me el fil i no et perdràs
segueix a dins, segueix que
estem a punt d’acabar
no t’imagines com disfrutaràs,
ni t’imagines que hi voldràs
tornar…
tu només segueix-me el fil,
segueix-me el fil i no cauràs
segueix amb mi,
segueix que em sembla que...

----------------

Y que si al final me perdiera, solo fuera por haber intentado seguir el hilo. Por lo menos, hay muchos sitios que parecen mejor que ninguna parte...

martes, 9 de noviembre de 2010

Meanwhile, some of us continue our own war

Siempre quise luchar contra mi propio anagrama. Y como los más famosos maestros, aun no sé si debo oponerme a Alberto Obrer...

J'ai toujours aimé me battre contre mon anagramme même. Et comme les plus célebres maîtres, je ne sais pas encore si je dois m'oposer à Alberto Obrer...

Robert, perquè "Qui no arrisca, no pisca", que diuen per la meUa terra